Ponents

Alberto T. Estévez (Barcelona)

Albert T. Estévez, neix a Barcelona, ​​a l’ombra dels edificis d’Antoni Gaudí, i es titula com a arquitecte comptant només amb 22 anys d’edat, convertint-se així en l’arquitecte més jove d’Espanya. Obté després el títol de doctor en ciències (arquitectura, UPC, 1990) i inicia seguida estudis que el porten a titular-se com historiador de l’art, amb premi extraordinari fi de carrera. Posteriorment arriba també a ser doctor en lletres (història de l’art, UB, 2008). Té estudi professional d’arquitectura i disseny a Barcelona, ​​des d’on es dedica a la realització de projectes i obres. És al seu torn contractat per diferents universitats nacionals i estrangeres, en les àrees de coneixement de projectes arquitectònics, composició arquitectònica i història de l’art. Fins que, el 1995, per iniciativa personal, proposa fundar una escola d’arquitectura al Patronat de la UIC. Aquest, immediatament, li nomenaria el seu primer director, on fins avui exerceix la docència com a catedràtic d’arquitectura. Crea igualment aquí dues línies d’investigació i els seus respectius màsters i doctorats que avalen la seva doble perfil de pràctica ( “Arquitectures Genètiques / Arquitectura Biodigital”, ESARQ, UIC, 2000) i teoria ( “Història, Arquitectura i Disseny”, ESARQ, UIC, 1998). I compta a més amb més d’un centenar de publicacions i amb la participació en una gran quantitat d’exposicions, congressos i conferències per Europa, Amèrica i Àsia. Si bé, potser el més important sigui que també ha creat el primer Laboratori d’Arquitectura Genètica del món (GENARQ, UIC, 2000), amb -per primera vegada en la història de l’arquitectura- genetistes que investiguen objectius arquitectònics, en una aplicació real de la genètica a l’arquitectura.